centre
història
taca1
organigrama
taca2
calendari
taca5
oferim
taca3
nivells
normalització
diversitat
acció tutorial
pla salut
complementàries
normativa
taca4
principal
on som
actualitat
circulars
email
encapçalament
peu de pàgina

 

 

 

150 anys de la Providència a Vilanova

 

 

tau 150

 

Ara fa 150 anys, un 16 de novembre de 1858, que a les tres del matí, sortien amb dues tartanes del convent de Gràcia de Barcelona dotze monges clarisses de la Mare de Déu de la Divina Providència i arribaven a la nostra ciutat de Vilanova i La Geltrú. El motiu era per fer-se càrrec d’un nou monestir que, l’any següent, el 1859, obri­ria una escola gratuïta per a nenes de famílies pobres.


Aquesta és la notícia dels historiadors, però si aprofundim més en aquella efemèride, la copsarem curulla de fe, de realitats fermes i no de llegendes superficials... Al costat d’un monestir contemplatiu de pregària, va néixer i créixer una escola per infants, que són els predilectes de Jesús.     

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’institut de monges clarisses de la Divina Providència havia estat fundat a Barcelona l’any 1849 per sor Teresa Arguyol i Fontseca, una santa dona; de caràcter ferm i de provada austeritat, però també enamorada de l’Evangeli de Jesús i molt afectuosa amb els infants...

 

Després de vèncer nombroses dificultats, sor Teresa obtingué el permís verbal del papa Pius IX per fundar una nova modalitat de les ja conegudes religioses clarisses-franciscanes. Una de les dificultats provenia del govern laic d’aquell temps que no reconeixia la presència de cap monestir de vida contemplativa, si les monges no es lliuraven a una obra social.   Els convents que no es dedicaven a una obra benèfica, serien i foren tancats per ordre governativa...

 

Sor Teresa, la fundadora, acceptà aquestes condicions, imposades per l’administració pública i es fundaren monestirs a diferents indrets de Catalunya, entre ells el de Vilanova.  


Passat el temps, els monestirs van poder eximir-se de l’obligació de dur a terme una obra social... Així ho feren molts convents fe­menins que passaren de nou a una vida d’estricte clausura...  Els de la Divina Providència, però, no ho feren..., sinó que volgueren continuar amb l’escola gratuïta per a infants que corrien i vagaven pels carrers mentre els seus pares eren a treballar; una obra social que sempre s’ha agraït a les monges de la Providència.  

No ha mancat en la història penes, lluites, guerres civils i dificultats de tota mena, però aquest monestir i llur escola s’han mantingut íntegres fins avui. El veïnat coneix i estima  les monges i el col·legi de la Divina Providència.

Cal dir, però, que en aquests darrers temps la tasca d’ensenyament  reclama unes exigències i normativa no fàcil d’aplicar. Els canvis socials i polítics, així com les diverses situacions internes dels ordes religiosos -com són la manca de vocacions- han necessitat un ajut de professorat seglar.


Aquesta és la història, no d’un home, ni d’un poble..., és la història apretada del  nostre (i vostre) col·legi de la Providència que, juntament amb el monestir –presència contemplativa de pregària-, ja té més de 150 anys.